No trobo la clau

Tot allò que es habitual, repetitiu,

moure els braços i les cames,

tenir l’energia justa per fer el que has de fer,

tenir el cap en blanc, inactiu.

Treballar en modus “per-que-si”.

Resoldre el dia a dia, per rutina.

Moure’t com desplaçant-se.

No pensar en els entrebancs.

Adonar-te’n que no esperes res.

Comprovar que vius aquell segon

sense esperar el següent.

Sense tenir en compte el que acabes de passar.

Res m’espera, res em desespera.

He perdut la fe, sóc un descregut.

No aspiro a res, m’importa tot un pito.

Respiro perquè ja ho se fer, sense pensar-hi.

No trobo la clau d’aquell calaix

El calaix de dalt de la calaixera,

on hi solia tenir els somnis.

I per tant: no el puc obrir.

Harto

Mucho mas que harto,

superado por lo que esperas,

con los caminos estropeados 

y cada vez mas intransitables.

Desbordado por la situación

que llena mas de barro los andares

y descompone los arreglos

hasta convertirlos en irreparables.

Sorprendido por todo

cuando no te esperas según qué

de quien menos te lo esperas

y rompe lo que dabas por bueno.

Molesto por el "y tú mas"

cuando no eras consciente de eso

y todo se ha podrido tanto

que es dificil volver al camino.

Cabreado por lo que pasa

cuando haces las cosas de buena fe

y se interpreta como otra cosa.

Estoy por alejarme.

Amagat, ben amagat.

Amagat.

Ben amagat de tot.

Pots estar de cos present 

i no ser-hi.

Pots treballar pels descosits

i no tenir la motivació adequada.

Pots passejar amb un somriure

i els passos pesats desmentir-ho.

Pots enlairar-te que se't vegi

i estar amorrat a terra.

Pots fer-ho tot per il·lusionar

i haver perdut la il·lusió pel camí.

Pots tenir capacitat de convicció

i estar-ne poc convençut.

Pots fer bona cara al mal temps

mentre se't crema l'ànima.

Pots construir eloqüències

i tenir un gran desgavell d’idees.

Pots saludar tothom

i tenir poques ganes de tot plegat.

Pots agafar-te fort a la vida

i haver-li perdut l'empatia.

Pots obrir futurs i bon rotllo

i no veure't-hi en ells.

Pots donar abraçades sinceres

i trobar-ne a faltar dels altres.

Pots convidar a lluitar per tot

i no veure't a primera fila.

Pots semblar estar sencer

i estar trencat a trossos petits.

Sant Jordi 2018

Per Sant Jordi, llibre i rosa.
Aliment de l’ànima
aixoplug del cor.
Per sant Jordi, groc i Vermell
que acarona els sentiments
Que fa gran la primavera.
Cada any el 23, l’abril fa goig
I cada vegada més
els sentiments dansen esbojarrats
Els batecs de tots inunden places i carrers
I els somriures ens recorden
que és sant Jordi:
Diada de llibre i rosa,
d’amor i de sentiments,
d’escriure ratlles noves i enceses
del camí de la vida
del camí que fem entre tots
Rotllanes de sardanes,
música de cobla,
tenores, flabiol i tamborí.
Les mans ben agafades.
Curts, llargs i alegres
saltironejant contents
Celebrem sant Jordi
amb l’escalf de bona gent.


Por Sant Jordi, libro y rosa.
Alimento del alma
cobijo del corazón.
Por Sant Jordi, amarillo y rojo
que acarician los sentidos.
Que hace grande la primavera.
Cada año el 23, abril emociona.
Y cada vez más
los sentimientos danzan alocados
Los latidos inundan plazas y calles
Y las sonrisas nos recuerdan
que es Sant Jordi:
Día de libro y rosa,
de amor y sentimientos,
de escribir versos nuevos y encendidos
del camino de la vida
del camino que hacemos entre todos
Corros de sardanas,
música de copla,
tenoras, flautín y tamboril.
Las manos bien cogidas.
Cortos, largos y alegres
hoy danzan felices.
Celebramos Sant Jordi
con ambiente de buena gente.

Francesc Puertas. Sant Jordi 2018.

Dificil, se'm fa dificil.

Dificil.

Quan veus que un troç de vida

s'esmuny del racó on la guardes.

I el perds.

Quan saps que malgrat tot,

malgrat les mostres de suport,

les paraules amables

i la complicitat dels amics,

supera els obstacles

i se'n va. I no torna.

I ja res torna a ser igual

perque ja no hi es, ni hi estarà.

Quan la raó no s'empara en la lògica,

quan el temps te la discuteix,

quan més enllà de tot

perds el que pots veure i tocar amb els dits

el cor queda esgarrapat

i sagna i brolla sense parar.

Es complexe guarir la ferida

que per temps que passi 

la nafra hi és

i no esdevé cicatriu 

ni deixes de veure-la quan et mires

ni la perds de vista mai mes.

Quan en un curt espai de temps

queden pel cami trossos de vida

de la vida viscuda,

se't ensorra part de la teva

i se't fa dicifil, 

molt dificil.

(Pel René, el Manolo, el Santi i la Mercè - que ens han deixa't orfes entre el 20 de novbre i el 8 de gener)

saber-ho, veure-ho, dir-ho

No es per no dir-ho
però es que dient-ho, dit estarà.
No es per no veureu-ho
pero es que si es vist, vist serà.
No es per saber-ho
Però si ho se ja serà sabut.
I no se si ho vull dir-ho, veure-ho o saber-ho.

Dir les coses s'han de dir,
sobre tot si ho dius perque es vegi.
Perque tot s'ha de saber
i sapiguent-ho ja ho sabràs

i no podràs dir que no ho sabies
i veuràs de nou el que veies però no sabies
i el que t'an dit t'ho hauran dit i ho hauràs vist.
Potser fa falta. De debò.

Diguem-ho, mirem-ho
Es bo saber-ho
malgrat tot.

Sant Jordi 2016

El meu cor batega fort

quan cada any es Sant Jordi 

roses de tots colors

llibres farcits d'històries

Amors, poemes i somriures

que s'arrepleguen plegats

per anyorar de debo aquest Dia

quan el jorn s'hagi acabat.

Bon Sant Jordi 

Francesc 2016