T'he conegut

Pot-ser hi ha qui es pugui pensar
que la vida es una espurna de temps a l’univers.
Pot-ser es pot arribar a creure
que el temps es quelcom intangible i un no rés
en la trajectòria barruera de l’infinit.

Per a mi no es rés d’aixó.
T’he conegut.

I conèixer no es proba d’instants
Ni tros d’espurna de temps, ni un intangible.
Ni tant sols res barruer, però si infinit,
perquè t’he conegut, i aixó es important
i ja no rés ha estat igual.

Per a mí es molt, es important
perquè t’he conegut.

I pot-ser si que hi ha algún incrèdul
i que pensa estrany sobre la vida, creient-se sabedor
de que la veritat es d’ell, i s’equivoca.
Perque no ha tingut el plaer i la fortuna d’haver-te conegut.
I no ha estat res la seva vida

Perque per a mi no hi ha res mes sublim
que ser aprop teu i haver-te conegut.

De ser un trist estúpid, ple de pors
amagat darrera el soroll de la popularitat
apropant-se a alló que es creia que volia
encerclant-se de gent i de riures fàcils
i d’un món de somnis i projectes

Vaig tenir la fortuna més gran
et vaig conèixer.

I es que la vida dona tombs i moltes voltes,
I a vegades et mostra el rostre de la veritat.
I la veritat tant sols es davant teu, quan la vols veure.
La veritat la tinc amb tú quan m’acarones.
La veritat la tinc amb tu perquè m’estimes

I es que sóc afortunat
T’he conegut i estic amb tú.


A la Montserrat el dia del nostre aniversari.

19 de febrer de 2002
Francesc.