Nits fosques d’hivern tancat.
Carrers buits, sorolls d’electre.
Terres i arbres glaçats de fred,
Clarors intermitents de Nadal.
Nits que conviden a refugiar-se
I no moure’t de casa prop dels teus
Recordant nadales apreses dels avis
il·luminats per l’arbre del racó.
Sopant junts voltant la taula
decorada amb menjars de festa
Per veure: vins i caves diversos
portats a casa per la ocasió.
Al bufet hi veig torrons i neules
Vins dolços I molts fruits secs
Dels que en menjarà el Tió
Per ser la il·lusió dels marrecs
Aquesta nit els grans se’n van a missa.
Sempre ho han fet, a la del Gall
Tornaran tard i per tot això
els nens van a dormir ben d’hora
Potser al mati al Tió hi trobem coses
de ple i tip que está pot ser que “cagui”
Sense haver-lo d’animar
I deixi alguna cosa, tot esperant el dinar.
Son negres nits tancades de Nadal
Que conviden al record
I a pensar de cor en tots aquells
Que per alguna raó ja no hi son
La meva pregaria muda
Per aquells que he estimat
Que conservo ben endins
El meu record mes preuat
I demà serà el día de Nadal
Dinarem la sopa de galets
Carn d’olla i algun rostit
I el Tió “cagarà” els postres.
Riatlles, cançons i acudits
I mentres els menuts juguen i riuen
Farem cafè de sobre-taula
I acabarem tots ben tips.
I quan amb una abraçada
Ens acomiadem fins l’any que ve
Esperarem amb il·lusió la retrobada
I ens prometrem portar-nos be.
No hay comentarios:
Publicar un comentario