No se fer els càlculs adequats
que em permetin quantificar-ho.
De fa dies o fa setmanes
o calcular-ho per mesos o potser fer-ho per anys
conèixer propis i estranys
que m’ajudin a saber-ho
mesurar-ho sense dubtes
sense caure en els paranys
els que omplen sense mesura
els rellotges humans
que tanquen totes les portes
sense deixar-se ni un pany
Quan temps fa?... 10 anys, 15 anys?
Ja no m’importa comptar-ho
El temps es temps si soc amb tu
I això Montserrat si hi compta
No recordo coses bones si no hi ets
I això es el que de veritat importa
Des del dia que vas obrir-me
De bat a bat la teva porta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario