Un dia "no-sé-còm"

No era un dia com els altres,

era un dia “no-sé-cóm”

era un dia rar i estrany

dels que se’n donen molt pocs.

Potser era per la llum,

potser era pels sorolls,

potser era pels perfums

que flairaven pel seu vol

Era un dia fascinant

dels que no t’importa pas res,

era un dia molt de dia

dels que sempre hi llueix Sol

I no voldria confondre’m

i no sé si era dijous…

tan se val: feia bon dia

dels que només n’hi ha un de sòl.

I no vull cercar-ne un altre,

perquè encara hi prendré mal,

però vull recordar-lo a diari

aquell dia “no-sé-còm”.