No trobo la clau

Tot allò que es habitual, repetitiu,

moure els braços i les cames,

tenir l’energia justa per fer el que has de fer,

tenir el cap en blanc, inactiu.

Treballar en modus “per-que-si”.

Resoldre el dia a dia, per rutina.

Moure’t com desplaçant-se.

No pensar en els entrebancs.

Adonar-te’n que no esperes res.

Comprovar que vius aquell segon

sense esperar el següent.

Sense tenir en compte el que acabes de passar.

Res m’espera, res em desespera.

He perdut la fe, sóc un descregut.

No aspiro a res, m’importa tot un pito.

Respiro perquè ja ho se fer, sense pensar-hi.

No trobo la clau d’aquell calaix

El calaix de dalt de la calaixera,

on hi solia tenir els somnis.

I per tant: no el puc obrir.