28 diciembre 2004

Montserrat

Montse, si no es per tu
L’aigua entervoleix i es torna agre
La Lluna es fosca i amagada
El Sol és molest i ensordidor.

Montse, si tu no hi ets
El dia a dia de cada dia es torna nit
L’ombra dels arbres no aixopluga
I molesta la claror sota el cel ras.

Montse, si no ets amb mi
La vida es torna trista i monòtona
Les converses s’evidencien pocasoltes
Les opinions no són per res més que quedar bé

Montse, si no ets prop
Las coses no m’importen
Dessassossegada, l’ànima em plora
Descarrilats, els meus passos no em guien

Montse et vull amb mi
Perque el Sol sigui Sol i la Lluna Lluna
Perquè l’ombra m’aixoplugui i el cel ras m’ompli els pulmons
Perquè tot allò que és conversa tingui sentit.

Vull tenir-te ben prop
Com si agafar-me de la teva mà fos melodia
Com si mirar-te els ulls fos el meu privilegi
Com si donar-te un petó fos la meva vida

Que ho és, Montse,
Quan m’agafo de la teva mà el meu cor canta
Quan et miro els ulls, em sento un home amb privilegis
I quan ens donem un petò, la vida es tan sols nostra.

1 comentario:

Jordi dijo...

Hola Cesc. Sóc en Jordi Sempere de Terrassa... que bonic és cuan dues persones com tú i la Montse s'estimen ... felicitats i que la vida us tracti com vosaltres esteu acostumats a tractar a tothom ...