Hola, Igualada.

Avui he sortit a passejar pel carrer, i per fi ja quasi no hi ha pancartes, ni rètols, ni plafons, ni banderoles, ni posters enormes, ni cups gegants, ni enganxines, ni papers ni propagandes que recordin que fa escasament deu dies, va haver una votació per ocupar les “cadires” dels qui et regiran, tant des de qui et governarà com de qui procurarà posar-los a ratlla.

Els teus carrers han estat plens de promeses. De projectes, d’evidències, de pintades, de campanyes i contracampanyes, per convencer als teus vilatans de qué i qui es millor per seure en aquestes cadires.

El que es important per qui et vol governar, es la quantitat de cadires que ocuparà, seguint les regles del joc, que els percentatges decideixen implacablement. Sumar i restar vots significa millorar els percentatges i per tant el nombre de regidors que entraràn a governar la ciutat.

El que ha estat especial d’aquests comicis, es que ningú ha obtingut la majoria de pèrsones necessàries, per fer el que vulgui. I a l’ensems, tots els partits han vist repartit el vot, d’una manera tan contundent, que més que mai, els electors, estàn dividits sobre qui hauria de governar. No hi ha victòries contundents, ni tan sols de la coalició més votada (que no el partit). Bé, menteixo, aquells qui han baixat els nombre de persones que els voten han perdut representació, i aquells qui han guanyat més vots ara tenen més representació. Però guanyar guanyar, no ha guanyat ningú.

Qué hauria passat si els dos partits de l’Entesa, haguessin anat cadascún pel seu compte?. Està clar, no ho sabem. Però si observem qué ha passat a tot el pais, veurem que a aquesta coalició, els que anaven de baixa, han capitalitzat la crescuda dels que tenen –fruit dels seus pactes- menys representació de la que haurien tingut anant sols.

O sia, Igualada, que tens als teus vilatans prou desorientats. Es ben clar que el que facin aquests vint-i-un regidors nous-nous que han entrat a l’ajuntament, els propers anys, definiràn amb la seva actuació els propers quatre anys, si es governa per tothom o tan sols per alguns.

Per cert, m’ha arribat a les orelles, que fins i tot hi ha hagut mal joc, travetes i males formes. En una campanya electoral, s’en diuen moltes, però quan es passa de la ratlla, no es bo per ningú. Confio, Igualada, que no els perdis de vista a aquests, no són bona gent.

Ben cordialment,