La capseta

Voldries ser insignificant, petita.
Voldries que sabessin que existeixes
però que no t'apretessin.
No voldries tenir-ho tot
tant sols el necessàri.

T'agradaria desapareixer de tant en tant
i refugiar-te en un lloc màgic
on no es poguera entrar si no volguessis tu,
i fos refugi teu i de ningú mes.

I els teus desitjos no son complexes,
ni tant sols imposibles ni dificils,
son parts petites de coses fàcils,
d'amabilitat de comprensió
d'ajut o de tendresa.

De tot aixó i d'altres coses
que no formen part del mon abstracte,
però que series menys ventafocs
i mes princesa.

I el teu mon es teu i de nungú mes
però jo vull apropar-m'hi si tu em deixes,
perque voldrie ser menys granota
i ser mes princep.

Ara dins de la capseta (aquest quadrat imaginàri) c
hi vol haver-hi tot i res
però apropant-hi el dit hi notaràs
que l'ha tocat el meu.

i vull que sentis quan hi pensis,
que de gavies no n'hi han de prou fortes
que no permetin sentir la llibertat
que sent el que estima com t'estimo jo.