Sant Jordi, la rosa i el llibre

Sant Jordi. La rosa i el llibre.

Quants pètals té una rosa?.
Quin color és el color més adequat?.
Quàntes roses són les roses que t’hauria de donar?.
Quina intensitat ha de tenir el seu perfum?

Quin llibre, és el llibre?
Quin missatge et vull entregar?
De quin gruix vull entregar-te la lectura?
De quin escriptor hauria de triar-lo?

Una flor és efimera. Fràgil.
I jo el vull donar la rosa. La més maca.
La del color més precís. La quantitat necessària.
I el ram que faci més olor.

I és que crec amb els símbols.
Tots aquells que signifiquin que hi ha amor i estimació.
I sé també el que et mereixes.
I per tant sé que no hi ha roses suficients.

Ni amb prous pètals. Ni amb els colors necessàris.
Ni prou bonica. Ni amb el perfum encertat
Per donar-te el que voldria.
Perque no hi ha flor més bonica, que qui em té robat el cor.

I cóm puc regalar-te un llibre.
Com puc gosar que algú et digui tot alló que jo vull dir-te.
Com puc cercar autors, bons escriptors o poetes,
Que quan escribien no pensaven en tú?.

Probablement sigui mediocre,
Però t’ho vull escriure jo, que no penso en altre cosa
Que no sigui en estimar-te, i notar-te ben aprop.
I és que l’amor que jo sento no l’explica cap autor.

I és que em sento engelosit
Pensant que només la rosa,
o un llibre ben escrit
Sigui en vers o sigui en prosa

No poden sortir d’un pit
Que batega per tú sóla
I que fa sortir l’esperit
Que tant sols l’amor consola

El meu poema és la flor
El contingut és el llibre
El que dic ho diu l’amor
Que tot plegat m’ho fa escriure.

I seria un gran error
Que en una el.lecció lliure
Sigués un altre autor
Qui et dibuixés un somriure.

I és segur que t’estimo
Que si la vida és quelcom
Es perque sovint et miro
I veig qui m’estimo molt

Per Sant Jordi una rosa
No hi ha flor millor que tu
I de regal un bon llibre
I es el que sento per tu.