De tot el que te de bo la vida

De tot el que té de bó la vida
T’ho mereixes tot.
Des de les coses més menudes
A les més supèrbes.

De les més petites
A les més grosses.
De tot el que té de bó la vida
Tot t’ho mereixes.

I al teu costat tens un home
D’ànima trista, ben poca cosa.
Que ho donaria tot per tú
Però no té res, només les ganes.

Té la força del teu amor
I aixó el fa fort i lluitador
I que no fa altre cosa que estimar-te
I treballar molt per donar-t’ho tot.

No té res, i tampoc vol res
Vol restar al teu costat i adorar-te
Perquè si hi ha una dòna que ho mereix tot
Tot el que té de bo la vida, aquesta ets tú.

De feina ja no en falta
Ho encamina be, amb molt suport
El que li donas tú, i els seus companys
I es que t’aconsseguirà la Lluna

Refugi de nit, bressol de sentiments
Rodejada dels estels, companys lluents
Parpadejant ben clares, cami dels somnis
Lluint ben fort, fer-ho real.

I en aixó està, aquest poeta
Que no ho sap del cert si es que ho és
Però que sí sap que quan en tu pensa
L’hi surt del cor tot el que escriu.

No hi ha cap dòna, Montserrat
Que es mereixi el que et mereixes
I si hi ha quelcom de bo en aquesta vida
De ben segur ha de ser teu.