No estic trist perquè-si
no mesuro l'abast, pero hi estic
i em trobo en aquell estàdi
que no li conec el volum, però si la intensitat.
Voldria pensar que es transitòri
pero va de la ma de la fortuna
de la que t'atorga el fer coses bones
però també que t'ajuda a viure be.
Estic trist i quasi abatut
i se que no serà per massa
ni haurà estat tan poc que no m'afecti
sino que ferà un trau més del meu rellotge.
A l'amor hi tinc l'escalf
a fer el que m'agrada la benzina
a ocupar cada minut la meva força
a l'estar satisfet, l'horitzó.
I va mes enllà de tot plegat
l'amor, el que m'agrada i la satisfacció
construeixen l'estat d'ànim
i son linies fines i trencadisses.
N'hi ha prou en estar insatisfet,
per questionar-ho tot plegat
i oblidar l'escalf i perdre el nord
i retrossedir dues passes.
Haig de no perdre el camí
i saber que m'estimen i estimo
per retrobar els bons moments
en que em satisfà tot plegat.
Però avui estic trist,
amb aquella tristor de dia gris
amb aquell estat d'ànim que ofega
no perdent de vista el cami ni aquells que estimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario