...i al mig de tot, jo sòl, com un mussol.

Ni la més normal de totes

ni la més formal.

Ni la més lògica de totes

ni la més racional.

Ni la més fàcil de totes

ni la més senzilla.

Ni la més gran de totes

ni la més poderosa.

Ni la més freqüent de totes

ni la que passa sovint.

Ni la més boja de totes

ni la més esbojarrada.

Ni la més estúpida de totes

ni la més estranya.

Ni la més exquisida de totes

ni la més luxosa.

Ni la més sorprenent de totes

ni la mes original.

Ni la més lluenta de totes

ni la que més enlluerna.

Ni la més profunda de totes

ni la més seria.

Ni la més infame de totes

ni la més desagradable.

Ni furgant entre totes

ni trobant-la i entenent-la.

Ni trobant la que cerques

ni reconeixent-la.

Passi el que passi,

succeeixi el que succeeixi,

les coses seran con vulguin ser

i de cap altra manera.

I per molta voluntat que hi dediqui

i per gran que sigui l'esforç,

al mig de tot plegat

m'hi trobo jo, sòl com un mussol.