10 enero 2017

Dificil, se'm fa dificil.

Dificil.
Quan veus que un troç de vida
s'esmuny del racó on la guardes.
I el perds.

Quan saps que malgrat tot,
malgrat les mostres de suport,
les paraules amables
i la complicitat dels amics,

supera els obstacles
i se'n va. I no torna.
I ja res torna a ser igual
perque ja no hi es, ni hi estarà.

Quan la raó no s'empara en la lògica,
quan el temps te la discuteix,
quan més enllà de tot
perds el que pots veure i tocar amb els dits

el cor queda esgarrapat
i sagna i brolla sense parar.
Es complexe guarir la ferida
que per temps que passi 

la nafra hi és
i no esdevé cicatriu 
ni deixes de veure-la quan et mires
ni la perds de vista mai mes.

Quan en un curt espai de temps
queden pel cami trossos de vida
de la vida viscuda,
se't ensorra part de la teva

i se't fa dicifil, 
molt dificil.

(Pel René, el Manolo, el Santi i la Mercè - que ens han deixa't orfes entre el 20 de novbre i el 8 de gener)


No hay comentarios: