03. De cóm entendre els rètols

03. De com entendre els rètols

Passejar es pot-ser de les coses que més m’agraden. Per tot el que comporta. Sempre he manifestat la meva fascinació, per observar tot alló que et trobes quan passejes.

Fer-ho per Igualada, i sobretot observar, es realment sorprenent. N’estic ben segur, que poca gent camina encuriosit per les façanes, i pel perfil dels terrats vistos des del carrer. Jo sí. Em fascina de veritat.

No tant sols es veuen teulades interesants, sino fins i tot rètols sorprenents. Al carrer Nou, sense anar mes lluny, quasi al costat d’on era l’antiga Académia Cots, a la façana d’un edifici sense interés, just al davant de la pastisseria d’en Fidel Serra, hi ha un rétol fet de ceràmica. Preciós rètol.

Diu: “Alabat sia Déu. Per la vostra pròpia dignitat i respecte als altres NO RENEGUEU”. La signa “Lliga E. Contra El Mal Parlar”.

Veure aquest rétol, es tot un somni. Tant sols s’han de tancar els ulls, i es pot observar la canalla corrent pel carrer, per entrar a l’escola, i trobar-se amb aquella tremenda i meravellosa escala que porta al pis de dalt.

Descobrir l’escala i el pou, ha estat quelcom interessant. Ara es pot veure des del passatge mateix.

O be aquell rètol de la carretera de Manresa que diu: “Caminant de per aquí, no perdis de la memòria, que la vida és el camí, que porta a la eterna glòria, si be la uses fins el fi”.

També crec que soc capaç d’imaginar-me la gran quantitat de convilatans que l’han vist, i s’han preguntat igual que jo, qué va impulsar a qui ho va escriure a fer un desitg tan fervent a qui passes pel davant de casa seva.

I de rètols n’hi ha molts més. Hi ha el restaurat del passeig de Verdaguer, amb uns versos de Mossen Cinto: “Estima la de cor noble Igualada, L’imatge de Jesús crucificat, Adora’l a sos peus agenollada, a qui els cels i la terra han adorat”.

Hi ha aquells rètols a l’entrada de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, on es recorda els 13 fundadors o el cuadre d’Honor, amb el nom de quatre igualadins ilustres. O aquells que hi ha a l’escala de l’hospital, on també es recorda a tots aquells que han contribuit d’una manera o d’altra a fer possible l’hospital.

O el que hi ha a la façana de l’esglèsia de Santa Maria, evocant la batalla d’el Bruc. O el que hi ha al monument del General Vives, quasi pare de l’aviació. O el que hi ha a dintre de la màquina de vapor fet en ferro colat, al principi del Passeig Verdaguer, on hi havia l’antiga estació del carrilet.

N’hi ha de molt poc uniformats. Per exemple, la tremenda bestiesa que significa canviar el disseny dels rètols dels carrers, tot depenent de qui hi ha al govern municipal. Quan vaig arribar a la ciutat eren de colors ocres i dos marrons. Després varen ser de tres colors. Després s’han canviat pels que hi ha ara. Els propers que arribin a l’ajuntament els tornaràn a canviar?

O també els rètols que indiquen coses que ja hi eren o que no hi son. Que tant sols s’han batejat, perque en realitat no ha estat res més que aixó. No entenc el rètol del “parc 11 de setembre”.

No ho sé, però em pregunto si no s’hauràn inaugurat segons quins rètols?. Confio que no. El que crec que si que s’hauria de fer quelcom, per inventariar tots aquells que poden arribar a desapareixer, si es fan obres a edificis antics que en tenen en les seves façanes. I si arriba el cas, conservar-los com a patrimoni de la ciutat.

També hi ha rètols més de vanguarda. S’apropen mes a la pintada irreverent que al rètol en si, pero haig de confessar la meva admiració per la capacitat de donar-hi volums i fer-los quasi be tridimensionals. Son aquelles pintades de les parets a l’abast de joves pintors d’esprai i pantalons amples i sota el cul. Tot i així haig de reconèixer que de vegades, en lloc de tractar-se d’un rètol el que s’hi ha fet es una bretolada.

Per cert, alló que també s’apropa a un rétol, son els domasos que es penjen als balcons, per festejar la Festa Major, o una festa grossa a la ciutat. Per cert, bastant poc afavorits pels colors.

O aquell que indica aquella festa que s’està a punt de celebrar, a l’entrada de la ciutat. Aquest rètol ja es un clàssic.

O els rètols que tots hem portat fa pocs dies pel carrer, però que tots tenim en el cor ben enganxat del “no a la guerra”, o el “nunca mais”.

També hem de recordar els rètols que no hi son. Aquells que aconsseguirien que els que visiten la ciutat o venen de compres, s’els fes fàcil trobar el centre de la ciutat o parking de la Plaça Font. Quan ve algún amic a visitar-nos, haig de quedar a l’hotel Amèrica, per por a que es perdi..

A la ciutat d’Igualada, encara en podem trobar molts mes de rétols, grans i petits, moderns i antics, modestos i irreverents, que agraden i que no agraden, de clandestins i de legals, d’amagats i de ben visibles.

En qualsevol cas, els rètols, són una part visible i interessant del que es pot veure a la ciutat. Fer un recorregut per tots els rètols que es veuen a la ciutat, a vegades serveix per entendre-la una mica més. No deixo de fascinar-me al mirar sense vergonya cadascun dels rètols de la ciutat, fins i tot els que critiquen al govern municipal o aquells que resen: “Jose y Pepita se casan”, mal escrits amb un spray en un llençol, i penjats d’algun pont dels que hi ha la ciutat d’Igualada.