04 octubre 2006

Ho he vist tot en els teus ulls

Ho he vist tot en els teus ulls.
I no se si el mirall lluent on hi ha reflexes
Es la finestra oberta a tot el que hi recerco
O es el cop de puny que ens dóna el tot.

El fet de no entendre alló que et dic
No vol dir que potser tu ja ho coneguis
Es molt probable que no t’en sentis
Però la bufa merescuda ja la tinc

Forma part d’alló que els adults hem oblidat
D’alló que si no hi furgues ja no ho trobes
Està amagat enmig de tot, a la “ferralla”
On hi deixem els trastos i alló que ja no usem

I es que els grans, petit nadó
Parlem molt i aprenem poc
S’ens diuen coses de la vida
I no en fem cas, res no ens importa.

I es que mirant-te els ulls
He vist que tu ja ho saps,
Que tan sols mires i vols aprendre
Alló que s’en diu lo “racional”

Les emocions, les pors i les engoixes
Sortir fugint, tenir gana, tenir sòn,
Sentir dolor, fret o calor,
Percebre el teu entorn, tu ja ho domines

El que està be, o malament
El que s’ha de fer i el que no
Sospitar o confiar, creure-hi o ho creure-ho
Malfiar-te, que t’enganyin, que tot sigui mentida

Ja n’aprendràs, ja ho veuràs, aixó s’aprén.
Com un ofici, una doctrina, o uns colors d’un equip,
Com la confiança o malfiança de la gent
Com les lleis que es fan sense justicia

Com el sentit comú, que no es comú ni es un sentit
Com alló que et creus que es esperiència, i tan sols es vivencia
Com entrar de ple en alló que de tu esperen
Com trobar-te a tu mateix i no saber qui ets.

Tot aixó he vist en els teus ulls, nadó,
I vull que pensis, estimat, que al cap i a la fi
Es culpa de tothom i de ningú
Que ho fem de bona fe, que no en sabem

Que la Lluna i el Sol hi son
Que l’amor i l’odi son sentiments
Que el cor es cor i de miratges sempre n’hi hauran
Però mira profundament amb aquests ulls

Que es bo descobrir al temps que ho mires tot
Que trobar bona gent creu-me es molt fàcil
Que sentir-te arropat pels teus amics sempre es posible
I encara queda bona gent en aquest mòn.

No hay comentarios: