Ni amb una vida sencera dient-ho, et diria el que t’estimo.
Per vegades que visqués, viuria prou per estar amb tu.
Per molt que atrapés la Lluna, no et daria el que et mereixes.
Veure’t cada dia , es allò que em dóna vida.
Passejar de la mà amb tu, m’omple de fe els dies
Tan sols un petó teu, es besar el cel inmens
Tan sols un somriure teu, il.lumina el meu trajecte.
Tan se val anar lluny o aquí al costat
No m’importa el temps, ni el Sol, ni l’aigua
Tant em fa l’entorn on jo trepitgi
Si ho faig amb tu, ben aprop meu.
Els olors de flors fresques que omple l’entorn
Aquell perfum net que acarona l’aire al teu voltant
La fermesa dels teus ulls veient-ho tot
El bagul dels meus sentits que ja és tot teu.
El caminar com de puntetes que em regales
La curiositat tant teva que m’atrapa
Aquelles expressions que són ben teves
Aquella forma de cantar que tant m’admira.
Ets el meu món, tot l’univers.
Ets la meva llum i el meu camí.
No hi ha res en aquest món que sigui meu.
Tot és teu, fins i tot la meva vida.
Per la Montserrat
Sant Jordi 2007
No hay comentarios:
Publicar un comentario