Per la Montserrat, el cor que en mi batega.

Aquest any també es Sant Jordi.
I no es dia qualsevol
Es dia de rosa i llibre
Es dia de poema i flors

I em pregunto: quantes roses?
Serà la dels anys que la conec?
Serà la quantitat el que importa?
Serà aquest el valor que ha de tenir?

I em pregunto: quin color es el que cal?
Serà vermell com els seus llavis?
Serà vermell roent com la passió?
Serà el blanc de la tendresa?

I la resposta no es gens fàcil!
No es tan sols el vermell del seu somriure
Ni el roent dels ulls enamorats
Ni el blanc de la pau i l’aixopluc

Es molt mes que tot plegat
Es l’esperit de festejar
Es l’espurna que ens inflama
Es allò de misteriós que te l’amor.

I per què ens estimem?. Jo m’ho pregunto
I no te resposta fàcil ni senzilla
Es allò que no disposa de paraules
Que puguin explicar això tant gran.

I es que cada any, quan es Sant Jordi
I pensem en la persona a qui estimem
Es barregen temps i colors
Sentiments i misteris

I descobreixes que al teu cor
N’hi ha un altra que batega
I això no te cap explicació
Que no sigui el gran amor que li professes.


Sant Jordi 2008