Cada any,
d’una forma màgica, els carrers de la ciutat s’il·luminen per recordar el moment
mes esperat per tota la quitxalla. Serà aquell moment en el que aniran a veure
al patge, que ha vingut uns dies abans per recollir les cartes i desitjos de
tothom, per no deixar-se res la Nit de Reis. També sota el braç porta el Llibre
de la Conducta, on hi pot repassar quin ha estat el comportament de cadascun de
tots nosaltres.
En Tomeu, com
cada any estava excitat pels esdeveniments.
-
Ara
ja posen els llums del carrer: ja falta menys.
Passaven 10
dies
-
Ara
ja encenen les llums. Aviat hi haurà joguines a totes les botigues.
El 20 de
desembre
-
El
dia de Nadal farem “cagar el Tió” i alguna cosa em deixaran… seràqüestió de
portar-me be. (mentre mirava tots els racons de les parets per descobrir des
d’on s’informava el patge)
El dia de
Nadal, amb un bon àpat a taula, el Tió deixava neules, torrons monedes de
xocolata i un grapat de coses per anar tirant.
-
M’haig
de portar be, m’haig de portar be
El dia 31, el
darrer dia de l’any, en Tomeu ja havia reescrit tres vegades la carta als Reis,
i per una banda volia posar-ho tot, per altra banda no es volia deixar ningú, i
per altra, veia el pare que les coses no li anaven prou be a la feina i la mare
que s’havia quedat sense feina a l’estiu.
-
Potser
que els demani poques coses, no estaria ben vist. Saps què, també hi posaré que
es portin be amb tots els nens i els demanaré feina pel pare.
El pare i la
mare d’en Tomeu, volien veure què havia escrit a la carta, però en Tomeu els va
impedir que la llegissin
-
Es la
carta dels Reis!!! No us la puc ensenyar!!!
Els pares no
sabien com fer-ho. Necessitaven saber què desitjava en Tomeu per la Nit de Reis!.
Però en Tomeu no volia de cap manera.
El dia 1 al
mati, a primera hora, en Tomeu i els seus pares ves van abrigar be i van anar a
fer cua, per saludar al Patge i donar-li la carta. Els pares, seguien molt
preocupats, perquè no sabien què desitjava en Tomeu i això podia complicar la
cosa, a l’hora d’ajudar a aconseguir tot allò que volia.
Va arribar
l’hora de trobar-se amb el Patge i aquest, se’l va asseure als genolls , m’entres
obria la carta i es mirava de reüll als pares, descobrint que no sabien res i
amb veu solemne li va dir
-
Tomeu,
aquesta carta està molt be. Això de que diguis que t’agradaria tenir la
bicicleta de gran, uns jocs electrònics, un vestit del teu equip de futbol i
unes sabates, però que ho canviaries tot perquè la mare tornés a tenir feina i
que tot tornés a anar be. Tan sols en aquesta carta, hi has posat tot el que et
faltava perquè el teu nom lluís del primers en el costat blanc del llibre de la
Conducta. Farem el que podrem.
Els pares
feliços amb el que acabaven de sentir i en Tomeu satisfet per les paraules d’El
Patge.
Va arribar la
Nit de Reis, i el Patge va pujar per l’escala de l’entrada, mentre els seus
ajudants, per l’escala de fusta del balcó, anaven pujant paquets.
El primer la
bicicleta… caram!!!. El segon un joc electrònic. Ostres ostres!!!. El tercer un
vestit de futbolista i unes sabates esportives. Iupiii!!!. Mentrestant el pare
no deixava de tirar fotografies i la mare somreia d’orella a orella per la cara
de satisfacció i els ulls il·luminats d’en Tomeu, mentre el Patge li deia
novament amb veu solemne
-
T’has
portat be, tens molts sentiments, t’estimes al pares i això vol dir que
estiguis tranquil, els pares se’n sortiran, formeu part d’un gran equip I les
coses aniran millor.
Amb tota
aquella bogeria de regals, que el patge estigués a casa que brindessin amb cava
amb els pares, en Tomeu embogit, el pare i la mare riallers recollint els
papers i tirant fotografies, va arribar l’hora de marxar. Els ajudants del
patge es varen acomiadar, mentre el Patge, somrient clucava l’ull als pares,
i els indicava amb molta complicitat: “missió complerta”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario