Amb tu, avi

Com la remor d’una nit il.luminada.
Com l’aixopluc de l’ombra d’un Sol tebi.
Com el recó més ressèc d’un riarol humit
Com el soroll ensordidor del silènci.
Com convertir en única una tarda qualsevol.

M’he descobert fascinat
M’he fascinat descobrint-te
I escoltant-te ho he vist clar
Que és amb tu que em trobo l’ànima
Que és amb tu avi, que n’aprenc.

Com passejar a pas ferm bo i assegut a prop teu
Com sentir-se avui, en aquest instant, en altres temps
Com trobar-se amb desconeguts que no saps perquè coneixes
Com engrescar els coneixements que no saps que desconeixes
Com trobar-se a l’aixopluc mirant enlaire a cel ras.

M’he descobert fascinat
M’he fascinat descobrint-te
I escoltant-te ho he vist clar
Que és amb tu que tinc memòria
Que és amb tu avi, que n’aprenc

Com agafar la tendresa de la teva mà arrugada
Com tenir nombrosos somnis farcits de realitat
Com sentir-se carregat i notar-se alleugerit
Com trobar-te a tu mateix en tots els altres
Com asseure’s a costat teu tot fent camí

M’he descobert fascinat
M’he fascinat descobrint-te
I escoltant-te ho he vist clar
Que és per tu, que sóc d’on sóc
Que és amb tu avi, que tinc cor.