06. Les pors

06. Les pors.

L’avia Emilia, era filla d’en Pere Martí Soler, de Santa Coloma de Queralt, i de Maria Enrich i Pons, d’Igualada. La seva mare, la Maria (1860), era la filla més gran d’en Joan Enrich Paloma,Teixidor, de Jorba i de Maria Pons, d’Igualada. Tenia 5 germans, el Pere (1863), el Francisco (1866), la Josefina (1868), l’Emilia (1871) i l’Antònia (1874). Dues germanes, van anar a casar-se a Vilanova i la Geltrú i l’altra a Barcelona.

L’avia Emilia, va anar a viure primer a Manresa, i després a Martorell.

De fet, els pares d’en Joan Enrich eren d’Argençola, el Josep (pagès) i la Teresa. Els pares de la Maria Pons (la seva muller), eren ell, en Josep (Teixidor), de Barcelona, i ella, la Maria Gual, de Cervera.

Una de les paradoxes més grans que té Igualada, es que molta gent es pensa que la gent no s’ha mogut mai d’aquí, i hi ha una certa por de que la gent marxi.

La millor proba de que aixó no és així, es aquest intent d’arbre genealògic a partir de la meva besavia. Hi ha gent que s’en va, i hi ha gent que ve a viure-hi a Igualada, generació rera generació.

Imagineu-vos, cóm una parella d’Argençola i un matrimoni, ell teixidor de Barcelona i ella de Cervera, van anar creuant les seves families fins passar per Igualada, Vilanova i La Geltrú, Barcelona, Jorba, Manresa, Martorell,…. I ara, un descendent directe de tot aixó, us escriu, vivint a Igualada, reclamant poder exercir d’Igualadí.

Intento imaginar-me cóm es van viure tots els esdeveniments d’aquelles èpoques, que pot-ser es remunten a finals del segle XVIII principis del XIX.

Estem parlant que des de la batalla d’El Bruc fins els nostres dies, la meva familia a “tombat” per diverses parts del territori català, possiblement seguint el camí de la feina i del progrés.

Igualada, es una ciutat amb un territori molt petit. Amb poca aigua. També a finals del segle XIX un lloc molt mal comunicat. Però els seus habitants han estat sempre emprenedors. I van convertir Igualada, en una ciutat on va arrelar la industria, malgrat els pocs recursos naturals i la seva mala comunicació per terra. Van convertir la ciutat en un referent, tant en el sector dels adobers, com en el sector textil i el gènere de punt, com actualment en les arts gràfiques, i d’altres de innegable fortalesa en el camp de la innovació i el disseny.

Recordo que l’avia em parlava dels llargs viatges en diligència des d’Igualada a Barcelona. No hem d’oblidar que aquests viatges varen seguir fins quasi be meitat del segle XX..

El sector industrial d’Igualada, era tant potent a finals del XIX, que es va fer una linea ferroviària, fonamentalment per transportar carbó per fer funcionar les fàbriques. Se li va donar molta importancia a les comunicacions amb Barcelona i poca amb les terres de Lleida. Aquet va ser un error, que actualment porta a movilitzar als ciutadans d’Igualada, per reclamar les inversions i sobre tot les iniciatives que facin possible la comunicació per tren amb les terres de Ponent.

Es ben clar que la pròpia evolució, indica en cada moment l’esforç a realitzar per fer posible el manteniment de les industries, i sobre tot, l’atracció d’altres, per complertar les necessitats de llocs de feina dels igualadins i les igualadines.

El creixament urbà i la instalació de noves industries, en els darrers temps, ha anat creixent com els cercles concèntrics que fa una gota d’aigua al damunt d’un toll. Barcelona, àrea metropolitana, Martorell, i ara ens està arribant a nosaltres, als igualadins.

Fins i tot, hi ha canvis importants al territori, i la nostra ciutat (abans amb dificilis comunicacions), ara és ja un centre geogràfic de primer ordre al nostre país. I ho serà més els propers anys, amb la construcció de noves vies de comunicació.

Destinar esforços municipals a la potenciació de nous llocs de treball, tant a la industria com al comerç, com al turisme a la ciutat i al seu entorn geogràfic inmediat, es quelcom necessari, per ajudar l’empenta empresarial d’Igualada.

No hem d’oblidar però, que aquesta pròpia empenta, ha fet creixer les poblacions veines, i que realment, Igualada, segueix sent motor vertebrador d’aquest creixament, ben agafat de la ma de la gent de la Conca d’Ódena.

Des de la nostra ciutat surten a diari mercaderies que circulen per tot el món. I el referent es Igualada.

Es per aixó, que quan alguna vegada he sentit a alguns conciutadans, que em diuen que les empreses i la gent s’en van d’Igualada, que no hem estat capaços de llençar-nos a d’altres mercats, i que tenim poques possibilitats, penso en que aixó no es del tot cert.

Tant sols cal, que hi hagi gent emprenedora, tant en el mon empresarial, com en el mon de la política municipal. Gent que siguin capaços de trobar fòrmules de diàleg, de feina en conjunt i sobre tot marcs on entendre’s en el conjunt del territori, per seguir alimentant les iniciatives que han fet d’Igualada una ciutat de referencia en els àmbits de la industria, del comerç.

Es però necessari dotar el futur d’Igualada, de persones preparades i d’industries que reforcin la força emprenedora de la ciutat.

Es bo que no ens confiem, i es logic tenir pors, per aixó cal disposar d’una ciutat preparada, on es visqui amb la qualitat i el benestar que es mereixen els igualadins i les igualadines.