23 junio 2003

Hola,

Avui m’he trobat amb un d’aquells personatges, amb els que m’agrada fer petar la xerrada. Ha estat fàcil començar, perque era evident que havia anat al barber, i ha estat una gran excusa per trencar el gel.

Pel que el conec mes, es pel fet que compra cotxes molt xulos i ben equipats, que després els ven als seus coneguts. El que passa es que jo li dic que el darrer no l’ha encertat. Es lluent amb tons forts, amb un al.leró que sobre-surt del cotxe… en fi, que es veu molt.

N’estic segur que al final el vendrà, però no li serà fàcil. Quan vaig venir a viure al teu bressol, ja em van advertir moltes coses dels teus vilatans. Coses, com que aquí, quan s’ignorava un establiment, no es sabia ben be perquè, però semblava que tothom s’hagués posat d’acord. Que quan es posava de moda, tothom l’omplia de gom a gom. O que, si en tenies cinc, n’havies d’ensenyar dos.

I aquest darrer, es l’argument que faig servir amb aquest contertuli que trobo quasi cada setmana comprant a la carnisseria, per argumentar-li que li serà dificil vendre aquest cotxe. La veritat es que entre riatlla i riatlla, el matrimoni de la carnisseria, aquest noi i jo, passem aquells cinc minuts, que tothom hauria de tenir, per oxigenar-se i parlar de coses que ratllin la intrascendència.

A vegades haig de reconèixer que em sembla que ets una ciutat acomplexada, però ben romiat, crec que ets sàvia. De fet, tens les ventatges d’un poble i d’una ciutat, i aixó et fa especialment atractiva.

L’altra dia, vaig veure’m a mi mateix, fent apol.logia de perquè s’havia de viure aqui, en tu. Vaig fer comparacions amb d’altres ciutats veines i amb Barcelona. Vaig descobrir que ets aprop de tot arreu. Que ets al bell cor de Catalunya, i que ets a tres quarts d’hora o una hora de Barcelona, de Lleida, de la platja, o d’altres indrets que en qualsevol cas, són els limits del nostre pais.

Ara es tracta que ningú s’oblidi de fer posible, els vials i les fórmules de comunicació, que encara falten a la nostra ciutat. Vies de comunicació per carretera, o en tren, o per l’aire, que permetin millorar la gran oferta de medis que permetin arrivar més ràpit i amb més facilitat a tots els indrets.

Però aixó ja saps que depèn primer de que nosaltres, els ciutadans ho volguem, de que l’ajuntament sigui sensible al que volem i que aquests sàpiguen fer la seva feina, i ho facin possible, presionant i fent valdre la veu de tots, on faci falta.

Ara veurem, si aquells qui et governen, son capaços de fer-ho i de fer valdre els interesos de tots els igualadins i les igualadines.

De veritat es que pensat amb el cap i pensat amb el cor, cada dia m’agrada mes viure al teu aixoplug.

Reb una forta abraçada.

No hay comentarios: