19 junio 2003

Hola bonica,

Perdona que et tracti amb tanta familiaritat, però la veritat, es que un s’hi acostuma.

De fet, em veus cada dia anar a treballar de bon mati. Treure el cotxe del garatge, i circular pels teus carrers.

Acostumo a anar primer a fer un cafè al bar Tarragona, on aprofito per llegir els diaris.

En aquesta escasa mitja hora, que va entre anar de casa en cotxe a trobar-me amb el que anomeno “el despertador” i sortir disparat a la feina, hi trobo tota clase de vianants, però sobre tot nens i nenes carregats amb llibres, botiguers obrint botigues, i algú mes amb cara de son, demanant un cafè a la barra.

Sembla mentida que ja faci tanta calor.

Tot llegint el diari, recordo el que vaig veure ahir al vespre a la tele. Crec que era una cadena d’aquestes locals, on es podia seguir la cerimonia de presa de posessió dels teus regidors, recentment escollits a les urnes.

El regidor més gran i el mes jove, constituien la mesa que presidia la presa de posessió. Un a un, tots vint-i-un, van anar passant per la mesa, on juraven, prometien, o en comprometien per imperatiu legal, a cumplir els deures del càrrec de regidor, pel que han estat escollits pels propers quatre anys.

Després cada grup politic, va manifestar per part del seu portanveu, a qui volia presentar per ocupar el càrrec d’alcalde de la ciutat.

Seguidament es va procedir a la votació, a l’escrutini i a la proclamació de nou alcalde de la ciutat, a aquell qui, d’entre els vint-i-un regidors, habia estat el mes votat d’entre tots..

Després d’unes paraules carregades de bona intenció del president de la mesa, aquest va lliurar la vara del “poder” al nou alcalde.

Des d’aquell moment, es van succeir un seguit de discurssos, posicionant-se en les actituts que tindràn en el consistori, per complir el mandat dels seus electors.

En definitiva, Igualada, aquest cap de setmana passat, aquells qui han de governar i posar ordre als teus carrers, s’han sentat en les vint-i-una cadires del Consistori.

Com un ciutadà mes, confio que tot alló que he sentit en els discursos, no sigui tant sols un “guionet” dels d’anar fent, i que de veritat facin el que han de fer per tu.

Jo apuro el cafè. Crec que ja estic ben despert. No vull fer tard a la feina.

Reb una cordial salutació.

No hay comentarios: