Hola, ciutat.

Fixa’t que avui, començo envian-te una clucada d’ull. Avui he decidit qualificar-te de ciutat. Però de les de veritat.

Fa dies que observo amb molta admiració, la vitalitat dels igualadins i les igualadines. Veig com hi ha molta gent que tenen inquietuts. De moltes menes, de les que té tothom. Però ademés, d’altres de les que et poden “qualificar”.

Avui he llegit una informació sobre alló que ja anomenen la Universitat de Tardor d’Igualada. No t’ho pots imaginar. M’he quedat parat, quan he vist el que pretenen. Tenim un bon grup de “visionaris” a la ciutat. De fet la Jove Cambra d’Igualada, ha encapçalat una inciativa que està aixoplugant una quantitat de gent, associacions, institucions acadèmiques, públiques, en fi, de tota mena, i quasi no en tinc cap dubte que ho aconsseguiran.

Aquest grup de joves, també han organitzat el Fòrum de Joves Emprenedors d’aquest any. Aquesta és una activitat que ja s’ha organitzat a diversos indrets de Catalunya, i ara ens ho porten a casa. Es tracta d’un cap de setmana molt intens, on els participants tenen l’oportunitat d’aprendre técniques i habilitats, que després els serviràn professional i personalment.

I moltes altres coses com la Fira Virtual d’Igualada, o una escola a Travnik (Bòsnia),… la veritat es que es lloable la quantitat de coses que fan.

Però aquest es tan sols un dels exemples que hi ha aquí. N’hi ha molts d’altres tant vitals i emprenedors. Probablement, en properes cartes t’en parlaré. De ben segur que no tan sols hi ha iniciatives de les que es veuen mes o menys, sino que també n’hi ha d’altres, menys sorolloses i que són de vital importància per ser una societat que viu de la seva pròpia vitalitat i no pas de les instruccions i d’el criteri de qui governa.

En aquest cas, potser algú hauria d’explicar a aquells qui governen l’Estat, que la gent, els ciutadans, són aquells qui cada dia fan posible que la humanitat evolucioni. Que sentir-se que formes part d’un col.lectiu, no es pot fer des de la imposició i des d’un despatx. Un se sent part d’el col.lectiu que entén la cultura com quelcom a compartir i no pas com quelcom a assimilar amb una altra que se sent en l’obligació de ser sempre “vencedora”. Potser els hi hauriem d’explicar, que en les técniques de negociació més avançades, ja no es parla de “Jo guanyo-Tu perds”, sino que es diu “Jo guanyo-Tu guanyes”.

Ai, ciutat, com ens les hem de veure. De fet, que des de fora dels teus llindars, i lluny de la terra on tots ens sentim un col.lectiu, es pensin que per defensar les costums que compartim i el mateix idioma, els estem agredint, es que el món s’està tornant boig.

Si et sembla ho repescarem la propera setmana.

Cordialment.