06 agosto 2003

Hola,

Ens tens a quasi tots de vacances, i aixó ho deus notar. La gent surt al carrer perque a casa fa molta calor, per afrontar carrers on encara en fa mes.

Tot i així, passejar pel passeig, per la rambla o per la poca ombra que hi ha a la plaça de Cal Font, o la de l’Ajuntament, no deixa de ser un dels petits plaers de l’hora de plegar dels que encara treballen, o sia, dels que encara no són de vacances.

Avui t’escric, disposat a explicar-te els canvis estètics i l’alegria de les mares que porten els nen a la plaça de l’Enxub.

Et deus preguntar d’on ve tot aquest titol. No pateixis, t’ho explico tot seguit.

A principis de setmana vaig veure una estàtua tapada amb una lona de color blau i lligada amb una corda. Era al damunt de la plataforma circular que es veia inacabada al peatonal tram del damunt del Passeig del carrer de Sant Magi.

Hom especulava amb alló del què hi anirà aquí?. De sobte, patàm, el paquet blau lligat. Si serà un cavall, si serà una altra cosa, si serà una estàtua d’algú damunt d’un cavall, si què sé jo… un munt d’especulacions.

Aixó si, algú havia mullat la base de l’estàtua, i baixava carrer avall, una taca d’òxid, d’aquelles importants. Vaig sentir una senyora que es queixava de que ara que havia quedat el carrer bonic, aixó ho feia mal-be.

Bé, a l’endemà no hi havia la lona blava. Es un cavall. Quasi un cavall de Troia. Es com d’una forma extranya, però la veritat es que fa patxoca.

Vaig veure un nen que pujava a la base del cavall amb uns pantalonets com blau cel. Es va sentar al costat dels peus del cavall, que per cert, seguia com mullat, i “ta-xàaan” els pantalons del nen ja no eren blaus.

Probablement el cavall sigui d’aquell material que sembla oxidat però no “deixa”, però la base, “tela marinera”. Deixa tot el que toca ben “pintat”.

El dimecres hi torno a passar, i oh! sorpresa, el cavall torna a estar tapat, amb la lona blava i la corda. Aixó sí, amb la base oxidada, i un altra nen arrossegant el cul per terra.

M’han dit que l’alcalde encara no l’ha inaugurat, i es clar, han decidit tapar-lo. Potser que també tapin la plataforma de ferro de la base i hi trobin una solució, abans de que tota la quitxalla que passi per l’Enxub, tingui a l’armari de casa seva una prenda inservible amb el record d’aquest cavall.

M’en vaig de vacances, però et prometo que et seguiré escribint.

Cordialment,

No hay comentarios: