No hi havia dia que no mirés per la finestra, quan s’acostava Nadal.
Els dies freds, el paisatge ple de tons daurats, per les fulles, els guarniments de les Festes,...
Les nits també eren mes fosques, com si tot convidés a tenir llums enceses, i decorar amb il·luminacions de caprici, els carrers i les cases.
Sempre ha estat evident, que aquestes Festes son per gaudir-les amb la família, i que veurem a tots aquells que durant l’any ens costa reunir-nos, i recordarem a aquells qui ens han deixat, o aquell Nadal que vàrem fer quelcom diferent,...
Es barregen sentiments de tots els colors i de diferents brillantors, com si fos el moment de repassar tot el que ha estat no tan sols el darrer any, sino tots els anys que recordes, situant-los en el mateix dia. Observes els canvis.
Recordo que una vegada a casa, em van fer pujar a una cadira i em van fer recitar uns versos que havia après a l’escola,...
La nit de Nadal, es nit d'alegría; l’infant de Maria és nat al Portal
Perquè tingui son aquesta nit santa, sa Mare li canta: “Non, non, la non non”.
Pastors del Portal veniu a mirar-lo, veniu a adorar-lo, la nit de Nadal.
Més, ah!, si voleu mirar ses galtetes, veniu de puntetes i no el desperteu.
...i la vergonya que vaig passar, i les cares somrients del pare i de la mare, dels avis, dels tiets. Mentre el meu germà s’amagava darrera del davantal de l’àvia que va deixar el que estava fent per formar part d’aquell auditori de cares agraïdes.
I aquella taula ben parada, amb les estovalles de festa, amb coberts i vaixella que només es feien servir en comptades ocasions.Recordo que en un costat del menjador, hi havia el tió tapat amb una manta marró de quadres. Cada vespre, quan anàvem a dormir, li posàvem fruita, panses, figues, nous, avellanes i recordo que una vegada fins i tot un os de pernil, que en una nit se’l va cruspir sencer.
La vigília de Nadal, els pares, els avis i el meu germà petit, sopàvem plegats i obríem torrons i llaminadures i cantàvem nadales. Era una veritable nit de família.
Recordo que a casa teníem una TV en blanc i negre que tan sols parlava en espanyol, i donaven histories de Nadal i es cantaven nadales.
Era qüestió d’anar a dormir d’hora i esperar l’endemà, que venien els tiets a casa, a dinar i que el tió de casa seva hi havia deixat alguna cosa per nosaltres. Quasi be sempre es tractava de menjar, de begudes i coses així, però de tant en tant també ens portaven alguna joguina per esperar a que vinguessin els Reis.
El dia de Nadal, era molt llarg. Començaven a arribar els convidats a les 12 i quan ja era ben fosc, fèiem el ressopó sense deixar la sobre-taula.
Un àpat on no hi mancava res: Escudella de galets gegantins, carn d’olla amb pollastre, gallina, pedrers, tocino, braons, pilota, pastanagues, patates, col... Després rostit, acompanyat de prunes, pinyons i poma fregida. I torrons i dolços de totes menes.
I recordo que a casa es parlava de tot, de política, de feina, de les novetats i xafarderies, al voltant de la taula, la cuina i el tió, que un any mes havia fet la seva feina, després d’haver-lo estomacat amb una mà de morter:
“Caga tió, d’avellana i de torró, pixa vi blanc que són festes de Nadal. Ara venen festes, festes glorioses, menjarem torrons, pollastres i capons”
I apa, a aixecar la manteta que el cobria i hi trobàvem de tot, fins i tot carbó de sucre.
Les Festes de Nadal, les mes familiars de totes. Records de totes menes. Sentiments a flor de pell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario