Com cada any al mes d’abril
S’obren les roses poncelles
N’hi ha de blanques o vermelles
Totes noves i amb estil
El que llueixen al Sòl
El que atrapen per ser guapes
Miris on miris les guaites
No hi ha ni penes ni dol.
Totes prenen formes riques
Plenes d’enagos i colors
Fan remoure grans amors
I el cor va que no t’expliques.
Es moment d’escriure prosa
Es moment d’escriure versos
Es tornem uns grans possessos
Mirant de reüll la rosa
El teu amor et rodeja
El trobes en cada color
El veus en els ulls d’amor
I tot el teu cos sacseja
El trobes en aquesta flor
El trobes en cada llibre
Et motiva per escriure
I t’omple l’univers de goig.
Vull regalar-li una rosa
Vull regalar-li el meu cor
Vull donar-li el meu amor
Ja sigui en versos o prosa
Vull reafirmar-li cada any
Que m’ha captivat de debò
Que no hi ha llamp ni cap tro
Ni cap mena de parany
El que sento ho tinc ben arrelat
El meu amor es d’ella sola
I el meu cor sempre tremola
Quan la trobo al meu costat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario