Montserrat

Hi ha muntanya més lluïda?

Hi ha muntanya més sagrada?

No hi muntanyes d’aquestes

Ni de tanta nomenada.

La nostra muntanya serrada

La que mira  els quatre vents

No tan sols es venerada

Representa els sentiments

Els del nostre gran país

Els de la gent d’aquest poble

Els de la Historia i arrels

Els de la terra més noble.

Sempre hi he viscut ben proper

I no importa d’on et miri

Jo et veig sempre enlairada

Tocant el Cel els teus dits.

L’hi has dat nom a moltes dones

Que se senten part de tu

L’hi has dat nom a l’estimada

Que te el meu cor i l’acull

I avui que es el teu Dia

Mare de Deu Moreneta

Miri on miri veig llum clara

I et venero de debò.

Montserrat, dona estimada

Que tens guardat el meu cor

Rep els meus versos, aimada,

Que son fruit del meu amor.