01 mayo 2011

El cel de la seva mare.

Avui mirava el cel blau
Espurnejat de núvols clars
Tot el que veig es ben suau
I mostra dibuixos rars

He trobat explicacions
Sense esperar res a canvi
De formes en fa milions
I no tinc temor que escampi.

Cada dia en fa de nous
Ben rodons, ben allargats
I de retrats n’hi ha un tou
La mare els te be guardats

Núvols prims, núvols gruixuts
N’hi ha de vermells, n’hi ha de blancs
Núvols plans i boteruts
N’hi ha de coneguts i estranys

No se qui va decidir per decret
Que avui es el Dia de la Mare
La meva no en te cap de concret
Cada dia es estimada

Mirant el cel de cotofluix
La veiem a cada contrada
L’amor de tots es de gruix
A la nostre mare estimada.

2 comentarios:

Poma dijo...

Presios ¡¡¡

Andrea BR dijo...

hermoso homenaje a quién debería agasajarse todos los días y no uno en especial...

Un beso fuerte,

A.